V-2

Aggregat-4 / Vergeltungswaffe-2

Rèplica de V-2 al Museu de Peenemünde
Tipus	A1 (míssil), míssil balístic i V-weapons (en)
País d'origen	Alemanya
Història de servei
En servei	1944–1952 – 1952
Operadors	Alemanya  Estats Units (després de la guerra)  Unió Soviètica (després de la guerra)
Història de producció
Dissenyador	Mittelwerk GmbH (desenvolupament per Army Research Center Peenemünde)
Fabricant	Mittelwerk (en)
Cost per unitat	100.000 RM Gener del 1944, 50.000 RM març del 1945[1]
Produïda	16 de març de 1942
Especificacions
Pes	12500 kg
Longitud	14 m
Diàmetre	1,65 m
Equip	1,000 kg d'amatol
Abast efectiu	320 km
Envergadura	3,56 m
Propulsor	3810 kg de 75% d'etanol i 25% water + 4910 kg d'oxigen líquid
Altitud	88 km en l'altitud màxima a la trajectòria de llarg termini, 206 km en màxima altitud si es llança verticalment.
Velocitat màxima	1600 m/s - 5760 km/h En impactar: 800 m/s - 2880 km/h
Sistema de guiatge	Giroscopis per determinar la direcció L'acceleròmetre giroscòpic pendular Müller per la separació de motor en la majoria de producció de coets (el 10% dels coets de Mittelwerk van utilitzar un feix orientador per a la separació.)[2]
Plataforma de llançament	Mòvil (Meillerwagen)

El míssil balístic V-2 (en alemany "Vergeltungswaffe 2", tot i que els enginyers l'anomenaven A-4) va ser el primer coet de combustible líquid realment funcional. Va ser emprat per l'exèrcit alemany ("Wehrmacht") per atacar objectius aliats durant la Segona Guerra Mundial. Tot i que el seu ús principal era ser emprat com a arma ofensiva, aquest giny va representar un salt quantitatiu immens en el desenvolupament de la tecnologia de coets existent, i es pot considerar un dels pares del moderns coets. Finançat per l'alemanya Nazi, aquest gran programa va costar com a mínim uns 2.000 milions de dòlars de l'any 1944.

Es van construir 6.084 míssils V-2, el 95% d'ells durant els set darrers mesos de la guerra. Per aquesta tasca es van fer servir uns 20.000 treballadors forçats. Aproximadament uns 3.225 coets van ser emprats en accions de guerra, la majoria d'ells llançats contra Anvers (Bèlgica) i Londres (Regne Unit). Entre 1.000 i 1.700 van ser disparats durant les proves i els entrenaments.

Tot i l'enorme escala de l'esforç, la falta de precisió i efectivitat dels míssils va impedir que canviés el sentit de la guerra i tot va resultar en un enorme malbaratament de recursos. Finalitzada la guerra, els anglesos, americans i russos van disparar uns altres 86 V-2 capturats als alemanys entre els anys 1945 i 1952. Tot el personal i la tecnologia dels V-2 capturat i recollit pels aliats vencedors, van formar la base de tot el desenvolupament de la coeteria que es produiria als Estats Units, Rússia i França en els anys de la postguerra i fins a l'actualitat.